El desconegut

Ets un desconegut

que parla amb somriures

i besa amb mirades.

Ja et tinc ben sabut.

De vegades plores

amb un llapis a la mà,

i música enllà

passen hores i hores.

Et veig divagar.

Riu, i beu, i fuma,

que la teva veu

tot d’una

m’aviva.

Ja no estic esquiva

de sentir-me lliure.

Se m’estremeix el cor;

ara vol reviure.

Ets com la terra humida

on broten les llavors

del meu cor.

El que et dono;

em perdono.

Reconstruirem el temps

que s’escola lentament.

Ets present.

Ets llenya en el meu foc;

cabanya en la tempesta.

Ets la festa

que em moro per celebrar

tot cavalcant terra endins,

i enlairant-nos cel amunt,

i descendint riu avall

fins a la platja.

Ets viatge

a l’univers dels teus ulls

tan petits i eixerits

i allunyats dels neguits

d’un futur que m’espanta.

Canta, canta,

que ets nuesa.

Com el sol que desglaça,

tardor que desfulla,

ciutat que s’apaga,

passat que renega

de fundar una nova era.

Eres i ets serè

com l’aire que va i ve

i, de cop,

és tan lliure que es queda

a engrescar-nos.

Tot és vida si ets a prop.

Image from Saatchi Art (“The tree, the man and the dog” by Antonella Giorgia Patella)

Nota:

Es tracta d’una creació senzilla, que es va escriure en qüestió de pocs minuts amb la finalitat de musicar-la amb guitarra i veu.