The Discreet Fragrant Flower — Catalan version

La discreta flor olorosa

La discreta flor olorosa

no és pas a l’hortet de casa;

desvetllada i condormida,

és al cim d’una muntanya.

La discreta flor olorosa,

si algun cop pogués ser meva…

Però és dels llops que vetllen

pels secrets de la carena.

La discreta flor olorosa

s’ha de mirar de reüll

com les sirenes d’Ulisses,

que cal estimar de lluny.

La discreta flor olorosa,

solitària i silvestre,

sent com canta el primer gall

i el grill més tardà del vespre.

La discreta flor olorosa

creix pel ventre de la terra

perquè és l’embrió que en xucla

les tonades somnolentes.

La discreta flor olorosa,

com un ocell arrelat

en un firmament terrós,

canta alegre als cor-robats.

La discreta flor olorosa

és el pler de les abelles,

que la besen laborioses

per crear dolces ofrenes.

La discreta flor olorosa

la rega el plor amarg del cel

quan s’adona que li manca

el més resplendent estel.

La discreta flor olorosa

és la mort que destenyeix

l’existència esplendorosa

de ma mare que envelleix.

La discreta flor olorosa

està oberta a tots els temps:

als mars, que fan la revolta

per les veus d’antany del vent.

Image from Peakpx