Perpetuïtat fugaç

La meva infància i la il·lusió de l’ahir…

Peregrinant muntada al formós pegàs,

d’abastir tota proposta era capaç,

i perdurable es presentava el destí.


Progressivament vaig començar a afeblir;

ma decadència era un fet més que veraç.

A partir del bosc, se’m traslladava al ras.

I el cel, de cada cop més, veia ennegrir.


Relliscava, en el sentit de descendir;

pertanyia a un conte amb un brusc desenllaç.

Per què hauria de ser la vida tan mordaç?

El cinturó del valor s’ha de cenyir.


Ara ho accepto: començo a empetitir.

Únicament envellint som eficaç.

Si no puc oposar-m’hi, hauré de ser audaç

i seguir la tasca final, que és morir.


Published in Premi Talia 2018

Image from Fine Art America (“Dying Rose Art Print” by Drawings Drawer)